Si quieres dar tu opinión sobre el libro o preguntar al autor cualquier duda que te asalte, en esta página puedes dejar tu comentario para Eugenio Verdú.

1 comentarios:

Anónimo dijo...

Acabo de llegir la seva novel•la .És una història de descoberta apassionant. Ho he passat d’allò més bé, però les constants referències històriques han requerit un bon esforç per seguir al detall la trama que exposa. Contradictòriament, aquest ha estat un dels aspectes que m’ha fet gaudir-la més. Es pot llegir aquesta novel•la sense tenir uns coneixements dels fets històrics de la época que tracta o a la que es refereix?( per exemple, pp 184-185, pp 200-205)
Tal vegada una explicació històrica general al començament del llibre que situés al lector en la situació política i religiosa (imperi romà d’orient i occident, qui era Emperador Focas, qui eren els visigots, qui eren els albigenses) ajudaria molt. Tan important com entendre perquè es va deixar de construir en opus spicatum o el significat de la batalla de Muret. O està fet a proposit? Si l’entramat aconsegueix intensitat a base de fets històrics, aquests s’haurien de conèixer al menys d’una forma general. La seva novel•la juga amb ells com si fos el ‘parchis’ .

Voldria fer esment a dos aspectes de la segona meitat del llibre III, que m’han sorprés en comparació amb els llibres I i II. D’una banda, el personatge d’ Irina. Sembla que hagi estat creat per alleugerir al lector d’un únic protagonista principal, l’Alex. Per exemple, entre la inspecció del túnel per primer cop i la que Àlex el recorre amb Irina, hi ha una diferència notable d’intensitat i sorpresa. La primera descripció és increïble, exacta. No es pot descriure d’aquesta forma sense que sigui veritat. De fet, l’Alex és tan intens i a la vegada amè, amb la panaderia, les copes, el Risk , la llibreria , les fotocòpies i el zoom, la biblioteca i la piscina, la roba i el menjar, que la descripció d’esdeveniments ja queda alleugerida. El romanticisme agrada molt, però la definició del personatge, comparat a com vosté descriu a Tassius, o Wimara en els llibres anteriors, no és igual. Perquè ? El relat dels fets i descripció dels personatges en aquests llibres és detallada i harmoniosa i, després de llegir el text d’en Pujades, i discernir l’original de la literatura, el seu relat sembla visualment real; quan els monjos es treuen les espines dels peus, els peus et fan mal.
D’altra banda, m’ha sorprès el desenllaç. La desfilada de fets i personatges històrics, el detall i relació entre ells, el misteri i neguit que vostè aconsegueix transmetre al lector, no casa amb un final que a voltes no sembla real. Tot i així, la part que es refereix al text d’en Pujades i la descripció de l’ordre de l’Opus Spicatum en l’actualitat , manté l’interès de la novel•la fins el final.

Deixo el meu comentari aquí. He quedat amb la intriga de saber que és veritat i que no ho és. És fantàstic que hagi creat aquesta novel•la i tan de bó en tinguem una altra aviat.Pilar.

Publicar un comentario